2 . ANÀLISI
LINGÜÍSTICA DEL TEXT
1.
La pronúncia
I-
FONÈTICA I ORTOGRAFIA
Fonema: Unitat
mínima de so que permet diferenciar significats: /kapa/-/kopa/- /kada/
Els fonemes poden ser:
· Vocals: l’aire
ix lliurement sense trobar obstacles.
· Consonants:
l’aire ha de superar un obstacle.
Per caracteritzar un fonema fem
servir, com a mínim, dos trets: obertura i localització per a les vocals; punt
i mode d’articulació i sonoritat per a les consonants.
VOCALS
Tancada
|
/i/ i
|
/u/ u
|
|
Semitancada
|
/e/ é
|
/o/ ó
|
|
Semioberta
|
/ɛ/
è
|
/ɔ/ ò
|
|
Oberta
|
/a/ a
|
||
anteriors
|
central
|
posteriors
|
En posició
àtona la /è/ i la /ò/ passen a ser tancades: /pòrta/›/porter/ /valència/›/valencià/
La E sol ser oberta:
Posició
|
Exemples
|
Excepcions
|
Davant l, l·l, rr, r
|
mel,
novel·la, guerra, cert
|
cérvol,
ferm, erm, serp, herba, selva...
|
Davant u, i o de sí·laba amb u, i
|
mèrit,
silenci, fèmur, pèrdua
|
Dénia
església, sépia, séquia, sénia
|
En quasi
totes les paraules esdrúixoles
|
matèria,
prudència, mètode
|
témpora,
sémola
|
Les
terminacions: -ecte, -ecta, -epte, -epta, -teca
|
arquitecte,
correcta, inepte, adepte, biblioteca
|
|
Alguns mots
amb –ndr-
|
tendre,
cendra, gendre, divendres
|
|
Alguns mots
amb el diftong eu
|
deu, fideu,
peu, preu, museu
|
|
Altres
|
Josep.
Vicent, set
|
La e oberta es manté en els
femenins, en els plurals i en els derivats, sempre que la síl·laba continue
sent tònica: aeri, aèria, aeris, aèries.
Però terra (oberta), terrestre (tancada).
Exercicis:
Digues si les e d’aquests mots són obertes o tancades:
antena, serra, gel, menja, cel,
pera, vent, guerra, verda, enveja, terra, ferrer, ferro, acadèmia, moble,
teulada, teula, festa, estiu, tema, faré, escala, tela, escena, cent,
prudència, meua, estrena, adepta, accés
La O sol ser oberta:
Posició
|
Exemples
|
Excepcions
|
Davant les
vocals i, u o de síl·laba amb i, u
|
memòria,
còmput, còmic, Antoni, cònjuge
|
jou, pou,
tou i les acabades en -oix, coix,
boix
|
En la
majoria d’esdrúixols i mots cultes
|
quilòmetre, historia,
òrfena, hidrogen, pròrroga
|
fórmula,
pólvora, tómbola, tórtora, estómac, dogma...
|
Pronoms
neutres i monosíl·labs acabats en o
|
açò, això,
allò, do, bo, pro, so, to, tro
|
no, jo (amb
variacions)
|
En alguns
mots en què la o va seguida d’un
grup consonàntic amb r o l
|
amorf,
cobra, corda, força, mort, porta, moble, poble, obri, dorm
|
|
En les
terminacions:
-oc/-oca,
-of/-ofa, -ol/-ola, -ossa,
-ot/-ota, -oç, -oig/-oja,
-ort/-orta, -ost/-osta, -pondre
|
albercoc, roca,
carxofa, caragol, gentola, brossa, grossa, pot, granota, atroç, roig, fort,
horta, cost, aposta, compondre
|
boca,
estoig, gola, bola, cola, bossa, gossa, ossa, rossa, agost, congost, most,
llagosta, bot, brot, mot, nebot, tot, fondre
|
Altres
|
cor, dona,
flor, prova, plor, rosa, lloga, roba...
|
Exercicis: Digues si les o d’aquests mots són obertes o tancades:
ploure, costum, gos, Ramon,
moble, colze, porta, nom, gorra, petroli, arròs, polze, foc, cost, costar, mos,
mossegar, carbó, odi, allò, corda, costum, comte, conte, consum, glòria,
ordinador, escola, golf
FENÒMENS DE FONÈTICA SINTÀCTICA
S’escriu
|
Es diu
|
|
Vocal tònica
+ vocal àtona s’elideix
l’àtona (solament A,
E)
|
Mà esquerra
A mi em
sembla
No el veig
|
Mà’squerra
A mi’m
sembla
No’l veig
|
Vocal àtona
+ vocal àtona
S’elideix
la primera (sols A, E)
|
Quina
alegria
Una artista
|
Quin’alegria
Un’artista
|
Vocal àtona
+ vocal tònica
S’elideix
l’àtona (sols A, E)
|
Mitja hora
Vol que
òbriguen
|
Mitj’hora
Vol
qu’òbriguen ja
|
Vocal tònica
+ vocal tònica
Es
conserven les dues
|
Camí ample
|
Camí ample
|
Si el pronom hi o la conjunció copulativa i van seguides d’una altra vocal, no hi
ha elisió perquè la i fa de consonant: hi ha gent interessada, i a mi què?
DIFTONGS
· Creixents: QUA, QÜE,
QÜI, QUO, GUA, GÜE, GÜI, GUO : quatre, llengua, quota...
· Decreixents: AI, EI, OI,
UI, AU, EU, IU, OU, UU: mai, rei, boira, cuina, causa, neu, niu, bou,*duu ,
*lluu (també es poden escriure du i llu)
I, U CONSONÀNTIQUES: A principi
de paraula o entre dues VOCALS la I i la U podem esdevenir consonants: iode,
iogurt, deia, féiem, cacauet, huit...
ACCENTUACIÓ
S’accentuen:
· Agudes:
Acabades en –A, -E, -I, -O, -U, -AS, -ES, -IS, -OS, -US, -EN, -IN: sofà, café,
setí, sifó, zulú, escàs, comités, malaltís, arròs, abús, depén, Berlín
· Planes:
Acabades en consonant o diftong (excepte les terminacions de les agudes): àrab,
àtom, polític, anàveu
· Esdrúixoles:
Totes: memòria, bruixola, València
* Els adverbis acabats en –ment
conserven l’accent gràfic de la paraula primitiva: ràpidament.
* En els mots compostos el
primer element perd l’accent i el mot s’accentua segons les normes: cientificotècnic,
audiovisual. Els compostos amb guionet conserven l’accent dels components: despús-demà, pèl-roig.
* Accent obert o greu `:
à, è, ò
Accent tancat o agut ´: é, ó, í, ú
Accent diacrític: Serveix per
diferenciar mots que s’escriuen igual però tenen significat diferents:
bé (adverbi, possessions) be
(lletra, ovella)
*Consulteu el llistat de mots
amb accent diacrític en qualsevol manual de cursos anteriors.
DIÈRESI
La dièresi té els següents usos:
a)
Indicar que la u dels grups qüe,
qüi, güe, güi s’ha pronunciar: qüestió, aqüífer, llengües, pingüí.
b)
Indicar que la i o la u no fan
diftong en situacions en què n’haurien de fer: raïm, taüt, oïda.
Paraules que
solen portar dièresi:
·
Verbs de la 3a conjugació el
radical del quals acaba en vocal: conduïa, traduïsc. deduït...
·
Paraules acabades en vocal+sufix
començat per i, u: conoïdal, agraïment, deduïble...
Excepcions a l’ús de la dièresi:
· Quan la i, u
poden portar accent: Lluís, conduíem.
· Els sufixos
–isme, -ista i les terminacions cultes –us, -um: egoisme, europeista,
harmònium...
· Els acabaments
verbals d’infinitiu, gerundi, futur i condicional: conduir, produint,
conduiré...
· Prefixos
anti-, co-, contra-, re-, pre- seguits de i o u: reinciar, coincidir,
cotraindicat...
Exercicis. Posa els
accents i les dièresis escaients:
aigues sèrie
te (beguda) increible
deduiem venen (venir) radio sud-africa míssil
agraïdes lingüística vèncer soc (verb) Maria traduies reiniciàvem copia
confús Ramon fora (adv) equacio Italia diürna violencia
CONSONANTS
Els fonemes consonàntics es
caracteritzen atenent a:
·
Punt d’articulació: lloc on
entren en contacte els òrgans que intervenen en la seua pronuncia.
·
Mode d’articulació: manera en
què l’aire supera l’obstacle en la seua pronuncia.
·
Sonoritat: vibració o
no de les cordes vocals.
Mode d’articulació
Punt d’articulació
|
bilabial
|
labiodental
|
dental
|
alveolar
|
palatal
|
velar
|
|
oclusiva
|
sorda
|
/p/ polp
|
/t/ tot
|
/k/ ric
|
|||
sonora
|
/b/ bac
|
/d/ dos
|
/g/ gos
|
||||
fricativa
|
sorda
|
/f/ foc
|
/s/ sol, cel
|
/∫/ caixa
|
|||
sonora
|
/v/ vals
|
/z/ casa
|
/ӡ/ jove
|
||||
africada
|
sorda
|
/ts/ potser
|
/t∫/ cotxe
|
||||
sonora
|
/dz/ dotze
|
/dӡ/metge
|
|||||
vibrant
|
simple
|
/r/ mar
|
|||||
múltiple
|
/ṙ/ carro
|
||||||
lateral
|
/l/ mal
|
/λ/ llis
|
|||||
nasal
|
/m/ mal
|
/n/ nen
|
/μ/ any
|
FENÒMENS DE FONÈTICA
SINTÀCTICA
En determinats contextos el tret
que oposa bilateralment dos fonemes desapareix –és a dir es neutralitzen-
sistemàticament en la seua realització. Els casos més habituals de
neutralitzacions són:
· A FINAL DE PARAULA les consonants sonores
s’ensordeixen:
verd /vert/ sang /sank/ verb /verp/
· DAVANT PARAULA
QUE COMENÇA AMB CONSONANT SORDA les consonants sonores es fan també sordes:
Verd foc /vert foc/
verb transitiu /verp transitiu/ sang coagulada /sank coagulada/
· DAVANT PARAULA
QUE COMENÇA AMB CONSONANT SONORA les consonants sordes sonoritzen:
Sac d’arròs /sag
d’arros/ cert dia /cerd dia/
peix blau / peiӡ blau/
· DAVANT PARAULA
COMENÇADA AMB VOCAL algunes consonants sonorotzen:
Alveolars fricatives i africades: els
ous /elz ous/ pots anar /potz anar/
Labiodental fricativa: serf amable /serv
amable/
Palatal africada: mig esmorzar /midӡ
esmorzar/
GRAFIES DELS FONEMES OCLUSIUS
bilabial
|
dental
|
velar
|
|
sorda
|
/p/
|
/t/
|
/k/
|
sonora
|
/b/
|
/d/
|
/g/
|
*En posició final de paraula i en posició final de síl·laba
davant consonant cada parella de fonemes
oclusius es neutralitzen en el fonema
sord: paret /paret/, verd /vert/
En posició final de paraula:
A- Després de vocal tònica o de
diftong tònic s’escriu la grafia corresponent al fonema sord: P,T,C:
cap, llop, sap, pot, salut, nebot, amic, sec, prec
Excepcions: B- Carib, snob, Jacob, adob,
club, tub, cub...
D- fred, sud, fluid,
Alfred, David i els femenins acabats en -etud, -itud: quietud.
G- pedagog, Hug,
estrateg, mag, zig-zag...
B- Després de vocal àtona o de consonant,
escriurem la mateixa grafia que utilitzem en escriure altres paraules de la
mateixa família lèxica:
serp (serpeta), àrab
(Aràbia), sort (sorteig), sord (sorda), fresc (fresca), càstig (castigar)
Excepcions: ànec, càrrec, espàrrec, préssec,
aràbic...lleopard, nard, estribord...
En posició final de
síl·laba:
P / B
- Escriurem b a les paraules que comencen per
les síl·labes ab-(abdicar), ob-(obtenir), sub,(subjecte)
Excepcions: apte, optar, òptim,
òptic,
- Escriurem p en els altres casos: capçal, baptisme,
captar...
Excepcions: cabdal, cabdell,
cabdill, dissabte, sobte, dubte...
T / D
- Escriurem quasi sempre t: metge, ratlla, dotze...
- Escriurem d quan la paraula comence per la
síl·laba ad- ( adjectiu, adjacent,
adquirir)
Excepcions: quan comence per atz- (atzar), atl- (atlas), atm- (atmosfera)
- Atenció: Magdalena, maragda,
suggerir, augment, cognom...
accelerar, succés, adjectiu,
objecte, tractar...
ÚS DE LES GRAFIES B / V
1- Escrivim B:
- Davant L, R: moble, noble, obrir...
- Darrere M: àmbit, cambra. Excepcions: tramvia, circumval·lar,
triumvirat.
- Alternant amb P: sap- saber, cap-cabre,
rep-rebre.
2- Escrivim V:
- Darrere N: canvi, minvar
- L’imperfet d’indicatiu de la primera
conjugació: cantava, treballaves.
- Alternant amb U: viu-viva, blau-blava, neu-nevar
*Paraules que en valencià
s’escriuen amb V i en castellà amb B.
advocat, alcova, arrova, avall,
avet, avi, avorrir, avortar, bava, canvi, caravel.la, cavall, Còrdova, covard,
envestir, espavilar, esvelt, fava, gavardina, govern, haver, llavi, núvol,
pavelló, provar, aprovar, raval, rave, savi, sivella, taverna vaixell,
vernís...
*Paraules que en valencià
s’escriuen amb B i en castellà amb V.
baf, basc, bena, berruga, biga,
bolcar, calb, corb, desimbolt, mòbil, oblidar, rebentar, saba, trobador…
GRAFIES DELS
FONEMES ALVEOLARS
alveolar fricativa sonora
|
Z
|
inicial,després consonant
|
zero, donzella, Alzira
|
/z/
|
S
|
intervocàlica
|
casa, marquesa, fase
|
S
|
Inicial,
final, abans o després consonant
|
sal, dansa, ras
|
|
alveolar fricativa sorda
|
SS
|
intervocàlica
|
pòlissa, assassí, trossos
|
/s/
|
C
|
inicial,
intervocàlica, després consonant
|
cendra, cel, estació, ocell
|
Ç
|
intervocàlica,
després consonant, final
|
caça, cançó, feliç
|
- La Z pot anar
entre vocals en paraules com: amazona, azot, bizantí, trapezi, topazi, nazi...
- S’escriuen amb SS les paraules:
-acabades en -gressió, -gressor, -missió, -missor, -pressió, -pressor: agressor,
agressió, pressió, emissor...
-imperfet de subjuntiu:
tinguesses, poguéssem...
-superlatiu: bellíssim,
poquíssim...
- S’escriuen amb C les paraules
acabades en: -ància, -ència: prudència,
vigilància.
- S’escriuen amb Ç les paraules
acabades en: -ança, -ença: esperança,
creença. Excepte: ansa, dansa, pansa
- relacionades amb T: fort-força,
avant-avançar,
- TS i TZ representen els
fonemes alveolars africats sord i sonor respectivament: potser, dotze...
GRAFIES DELS FONEMES PALATALS
FRICATIUS I AFRICATS
palatal
fricatiu sord
|
X
|
inicial
|
Xàtiva,
xarop
|
/ʃ/
|
IX
|
entre
vocals, final
|
caixa, peix
|
palatal
fricatiu sonor
|
J
|
davant a, o,
u
|
jardí,
jugar, Joan
|
/Ʒ/
|
G
|
davant e, i
|
gerani,
gimnàs
|
Excepcions: S’escriu J davant E en els següents casos:
- Els grups -jecc-, -ject-. Injecció, projectar
- Paraules d’origen
hebreu: Jesús, Jericó, Jeremies
- Paraules com:
jeroglífic, jersei, jerarquia,
majestat...
X
|
Inicial,final,
darrere consonat
|
xic, Elx,
Barx, perxa
|
|
palatal
africat sord
/ʧ/
|
IGG
|
final
després vocal
final
després I
|
roig, maig,
mig, frig
|
TX
|
inicial,
entre vocals, final
|
Txad, cotxe,
despatx
|
|
palatal
africat sonor
|
TJ
|
davant a, o,
u
|
platja,
desitjar
|
/ʤ/
|
TG
|
davant e, i
|
jutge,
formatge
|
* La grafia X també pot
representar els sons /ks/: sintaxi, excés, índex, i /gs/: exòtic, exemple.
* S’escriuen amb S i no amb X:
espolsar, esplanada, esprémer, espoliar, estendre, estrany, estranger,
estrényer
GRAFIES DELS FONEMES NASALS
· Escrivim M davant M, B, P, F: company,
rambla, immortal, simfonia...
Escrivim N, però, als prefixos
CON-, EN- IN- seguits de F: infalible, enfilar, conferència... i als
compostos de BEN-, TAN-, EN-, i GRAN- : benparlat, tanmateix, enmig, granment...
· Existeix un reduït nombre de paraules
cultes que mantenen els grups clàssics -MPT- i –MPC-: assumpte, assumpció,
atemptat, comptar, exempció...
· La geminació de nasals es pot representar
per:
MM, TM, DM, NM: immoral,
Gemma, setmana, sotmetre, admirar, enmig...
NN, TN: Anna, bienni,
ètnic, cotna...
GRAFIES DELS FONEMES LATERALS
· El fonema lateral alveolar /l/ pot ser
representat per les grafies L, L·L, TL.
*Les grafies laterals que indiquen
geminació L·L, TL, sols apareixen en posició intervocàlica: col·legi, ametla.
Són poques les paraules que tenen TL: motle, guatla, revetla, ametla, butla,
espatla...
* Solen portar L·L les paraules:
1. cultismes començats per al·l, col·l,
gal·l, il·l, mil·l, sil·l: al·legar, col·legi, gal·lés, il·luminar
2. paraules acabades en –el·la, -il·la,
-il·lar: novel·la, goril·la, cavil·lar...
3. paraules cultes relacionades amb mots
amb LL: cristall- cristal·lí
4. altres paraules com; anul·lar,
apel·lar, bèl·lic, corol·la...
· El fonema lateral palatal pot ser
representat per les grafies LL i TLL(geminat): llavi, butlletí...
GRAFIES DELS FONEMES VIBRANTS
· La /r/, vibrant simple, s’escriu sempre
R:
En posició intervocàlica:
cara, cadira...
En posició final de
síl·laba o paraula: mar, barca, ballar
Entre vocal i consonant:
cert, arc, marc...
· La vibrant múltiple s’escriu amb les
grafies R i RR
R: a començament de paraula
i després de consonant: ràpid, conreu...
RR: entre vocals: carro,
arròs...
· La R es mante simple en paraules formades
amb prefixos: contrarestar, extraradi, autoretrat...
LA GRAFIA H
· La grafia H pot representar un fonema
aspirat quan:
És una onomatopeia: ha
ha!, aha!, ehem!
Préstecs d’altres
llengües: Hawai, hall, Helsinki
· Fora d’aquests casos la H és sempre muda.
Atenció a paraules com March, Pitarch, Llach...
* Atenció a paraules que divergeixen en
l’ús de la H en valencià i castellà: subtrahend, hivern, harmonia, ham, ahir,
hissar, subhasta, orfe, ou, orxata, cacau, os, coet...
EXERCICIS FONÈTICA I
ORTOGRAFIA
1- Totes les paraules següents
han de portar accent. Posa’l fixant-te en el so de la E i de la O:
cafe
|
canço
|
deria
|
custodia
|
centim
|
solid
|
prestec
|
resso
|
preten
|
correr
|
telefon
|
arros
|
vinguesseu
|
diposit
|
permes
|
domino
|
proces
|
termometre
|
esferic
|
fosseu
|
2- Posa la grafia del fonema
oclusiu adient:
líqui___
|
pedago___
|
ado___
|
esvel___
|
a___missió
|
so___te
|
gratitu___
|
pre___
|
ràpi___
|
ca___
|
catàle___
|
abri___
|
fre___
|
solitu___
|
joventu___
|
du___tar
|
ba___tisme
|
tron___
|
dia___nòstic
|
aràbi___
|
actitu___
|
sa___ (saber)
|
joventu___
|
rebu___
|
pol___
|
por___
|
a___soldre
|
a___né
|
institu___
|
san___
|
cal___
|
re___(rebre)
|
prontitu___
|
ca___dal
|
sor___
|
3- Posa la grafia del fonema
fricatiu alveolar adient:
dimi___ió
|
vén___er
|
ca___ador
|
impre___ió
|
al___ar
|
para___ol
|
|
con___ell
|
pe___es
|
e___for___
|
repa___os
|
velo___
|
entre___ol
|
|
agre___ió
|
de___embre
|
quin___e
|
il·lu___ió
|
at___ar
|
pin___ell
|
|
on___e
|
ca___ual
|
col___e
|
repre___iu
|
an___a
|
pa___ades
|
|
dol__í__im
|
a__a__í
|
___el
|
Al___ira
|
prudèn___ia
|
sabe___es
|
pa__ièn__ia enlla___ar venjan___a part___ipar Fran___a
4- Posa la grafia del fonema
palatal adient:
me___e
|
men___ar
|
capri___ós
|
safare___
|
bu___aca
|
rebu___ar
|
|
mi___es
|
enve___a
|
e___emple
|
pen___ar
|
___irafa
|
madu___a
|
|
bo___eria
|
cartu___era
|
lle___os
|
pun___ar
|
clò___ina
|
gara___e
|
|
ora___e
|
fle___a
|
___espa
|
___eperut
|
barre___ar
|
ro___or
|
|
___i___ona
|
plu___a
|
pla___es
|
esto___
|
ca___es
|
ob___ecte
|
plan___a ___e___ènia nete___ar condue___es pu___es
5- Posa B o V segons calga:
apro__a__a
|
___af
|
___ena
|
a___ortar
|
mò___il
|
tre__alla__a
|
|
cor___a
|
sa___iesa
|
___olcar
|
___ernís
|
___arnús
|
ra___al
|
|
o___lidar
|
fa___es
|
___iga
|
gra___ació
|
arri___ar
|
mo___iment
|
|
tro___ador
|
cal___a
|
|||||
6- Posa L, L·L, TL segons calga.
a___egria
|
co___ecció
|
i___egal
|
ba___e
|
a___èrgia
|
||||
mortade___a
|
metà___ic
|
anu___ar
|
ca___aix
|
a___as
|
||||
i___uminar
|
mo___e
|
varice___a
|
||||||
7- Posa M, N, TN, NY, MPT segons
calga:
i___moral
|
co___pa___
|
à___fora
|
e___ia
|
co___ferència
|
|
ta___mateix
|
co___versa
|
ca___amel
|
si___fònic
|
bie___ni
|
|
i___mortal
|
si___oma
|
tra___via
|
co___moure
|
||
8- Posa H o el símbol X segons
calga:
a___ir
|
Ori___ola
|
sub___asta
|
___orxata
|
ad___esió
|
||||
subtrat___end
|
___armonia
|
___elena
|
___ivern
|
___orfe
|
||||
___issar
|
___isenda
|
ve___icle
|
||||||
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada