6. Les veus del discurs

Activitats les veus del discurs

  Les veus del discurs

En qualsevol text hi ha un emissor que el produeix i un receptor concret o potencial que l’interpreta.  Aquesta dualitat de partida es pot complicar i podem trobar marques lingüístiques explícites, són les veus del discurs.

A més a més, hem de tenir en compte que, com que els textos argumentatius contraposen dues idees (tesi i antítesi), són textos dialògics en què podem trobar aquestes veus explícites o no.

Veus del discurs:

Fora del text:

-  Autor real / Lector real:

Són les persones físiques (emissor i receptor), de carn i ossos.  Se situen a nivell extratextual, fora del text.

                   Ex. Diari d’un jove maniàtic.

-  Autor model / Lector model:

   Se situen en un nivell intermedi entre el nivell extratextual i textual.

Reconstrucció o representació mental que fan l’autor i el lector sobre la persona que ha produït el text o el lector ideal a qui va adreçat.

Dintre del text:

-  Locutor / Al·locutari:

   És la persona que “parla” al text, el jo discursiu ( 1a/ 3a) i a qui es dirigeix en el text.

*El  locutor en el textos literaris es correspon amb el narrador.

Identifica el locutor i l'al·locutari en aquets textos:

a) Un amic em sorprèn embarcat en la lectura d'una espessa obra medieval. Atònit, em pregunta:
—I això t'interessa realment?
Posa una mica d'incredulitat en el "realment".
La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell llegeix una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'interessaria per un text arcaic i avorrit. Dic "avorrit" perquè per a ell, i per a gairebé tothom, ho seria. ¿Ho és per a mi? He de reconèixer que no: m'interessa.

b) No fa tant temps podíem comprendre, encara que fos aproximadament, aquells elements al voltant dels quals girava la quotidianitat. A l'escola ens ensenyaven, per exemple, com funciona el motor d'explosió i a casa teníem una Olivetti en què de tant en tant havíem de posar els dits perquè, si no les premies amb una certa cadència, les varetes de les tecles s'encallaven. A dalt parlàvem dels telèfons. Doncs dels telèfons sabíem l'aspecte bàsic: que gràcies a uns impulsos electrònics que circulaven a través d'uns fils podíem contactar amb aquest o amb aquell. 

c)  No sé vostès. Però aquest contribuent no pensa vessar ni una sola llàgrima de pena per la castigada banca espanyola. Es queixen que Europa ha estat injusta, arbitrària i capritxosa. Me n'alegro. Així ja poden saber com se senten molts dels seus clients.

d) Tens la vida una mica desorganitzada o, simplement, s'ha convertit en un caos? Has d'anar i venir, fer viatges, portar una agenda d'ensurt, i tens uns horaris complicats. No saps com sortir-te'n per evitar que ca teva sigui un exemple de desordre i mala organització. És senzill: posa un majordom a la teva vida. Tornen a estar de moda.  

-  Enunciador:

Veu diferent a la del locutor que “parla” en el text en 1a o 3a persona. És la veu que “parla” en  el discurs directe i  indirecte.

 e) Són molts els experts que han qüestionat l'efectivitat d'aquesta iniciativa i indiquen que inculcar uns bons hàbits d'alimentació és una carrera de fons que comença a casa i a l'escola: intentar potenciar dietes més equilibrades mitjançant un menú de plàstic és com potenciar els hàbits de lectura amb anuncis als vagons de metro. I un dels corredors de fons de la carrera contra l'obesitat és el cardiòleg català Valentí Fuster, director de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai. Fuster va aconseguir que el popular Monstre de les Galetes de Barri Sèsam deixés de menjar dolços compulsivament. Ara només en menja en ocasions especials i gaudeix de fruites de tots els colors. Lluitar contra l'obesitat infantil és una de les prioritats de Fuster, que ens recorda que els hàbits que adquirim de petits ens acompanyen al llarg de la vida.

f) Els autors de l'informe, que basen les seves conclusions en les proves científiques més sòlides disponibles, es reafirmen en el fet que l'escalfament del planeta és una cosa indiscutible, i que aquest és una conseqüència de l'activitat humana. També resumeixen els possibles impactes a curt termini del canvi climàtic a escala global i regional, les possibles accions per adaptar-s'hi i mitigar-ne els efectes, i ofereixen una perspectiva a llarg termini sobre la qual s'ha d'actuar. I recorden que les societats que es poden veure més afectades són aquelles que per la seva situació política o econòmica tenen menys recursos per reaccionar.

El discurs citat (directe / indirecte) i la intertextualitat:

-  Discurs directe :

Quan el locutor fa una reproducció textual d’una altra veu: la de l’enunciador.    Aleshores hi trobarem dues enunciacions (dos jo, dos ara, dos ací):

                   Exemple: 

                    … podem citar Fuster: “les aparences no enganyen, són aparences”.

-  Discurs indirecte:

El locutor reprodueix un enunciat d’una altra persona i l’integra en el seu. Així la subjectivitat de l’enunciador queda més anul·lada i es modifica el discurs (temps, dixi, pronoms…). Depén de verbs de locució (dir, prometre, apuntar...).

   Exemple:

    … podem recordar quan Fuster diu que les aparences no enganyen, que són aparences.

 - Intertextualitat:

Parlem d'intertextualitat quan s'inclouen frases, expressions, fragments etc. d'altres textos. 

g) Serà convenient recordar aquell personatge de la pel·lícula Aterriza como puedas que, a cada moment, diu amb veu resignada: "He triat un mal dia per deixar de fumar".

h) Llegeixo al llibre del genial Santi Santamaria El gust de la salut unes afirmacions que fan pensar: "Segons un estudi dels doctors Daniel Hamermesh, de la Universitat de Texas, i Jeff Biddle, de la Michigan State University, la gent poc agraciada té uns ingressos entre un 10% i un 20% inferiors als de la gent considerada físicament atractiva".  

i) Innovar no és repetir primer, sinó fer per primer cop. «¡Que inventen ellos!», digué Miguel de Unamuno, gran pensador d'idees periclitades. La imaginació i la creativitat veritables no han de ser preses per fantasia o especulació.

j) La portada de Time sentenciant, Espanya: s’ha acabat la festa, va significar un punt d’inflexió. Vam superar el debat polític i la controvèrsia ideològica per entendre que la bombolla immobiliària ens havia esclatat als morros de l’economia, privada i pública.