10.- Preguntes literatura

PREGUNTES DE LITERATURA (Bloc 3 - 3.a i 3.b) 

3a. ANÀLISI DE L’OBRA/FRAGMENT La plaça del Diamant

A) Respecte al contingut o a la temàtica:

1.      Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes ...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra (època i espais)?

2.      Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra. (Es triaran moments especialment significatius quant al desenvolupament o l'estructura de l’obra)

3.    Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?

4.      Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

B)  Respecte a la forma:

5.      Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant. Relaciona-les amb les que pugues trobar en aquest fragment.

6.      Identifica el símbol que apareix en aquest fragment i explica la funció dels símbols en La plaça del Diamant. Per a fer-ho pots esmentar altres símbols de l'obra.

7.      En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent.

3.b) CONTEXTUALITZACIÓ:

Aquesta pregunta ha de partir de la consideració de les dates d'escriptura de l'obra. Entenem que les obres de Rodoreda, Fuster i Estellés es vinculen al període de postguerra mentre que la de Sirera a l'actual.

A) Respecte al context històric i literari  propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la  trajectòria  de  l' autora:

8.    En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

 9.   Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autora  (etapes o blocs)  i digues  algunes  característiques  de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

10.  Quines característiques generals presenta el gènere en el context d'escriptura de l'obra?

11.  Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l'obra (dins del gènere)?
   (mínim  2 autors/es). Aporta  algunes  dades  sobre  l'escriptura  (títols  destacats  i/o  característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

12.  Quin  altres models  o corrents  trobem en el  context  de  l'obra (dins del gènere)?  Explica  les seues diferències respecte al model o corrent en que s’inscriu l'obra.

B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:

13.  Com evoluciona el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

14.  Quins autors o autores destaquen en el gènere amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferencies presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l’autora del fragment?

C) Respecte a tot el període (postguerra i actual):

15.  És destacada la presència d'autores en el context d'escriptura de La plaça del Diamant? I amb posterioritat? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat?
[Es demanarà esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres.] 

3a. ANÀLISI DE L’OBRA/FRAGMENT  Diccionari per a ociosos.

A) Respecte al contingut o a la temàtica:

1.      Identifica una de les idees que Fuster utilitza en aquest fragment respecte al tema de l'entrada. Quines altres idees introdueix Fuster en aquesta entrada? (Tingueu en compte que no s’està demanant classificar els tipus d'arguments. Segons l'entrada es podrà fixar un número major o menor d'altres idees; en tot cas, estem parlant d'un número reduït d'idees, al voltant de 2-3).

B)  Respecte a la forma:

    2.  Digues una característica o recurs que presenta l'estil de Fuster en aquest fragment i explica la seua funció o finalitat. Quines altres característiques d'estil destaquen en Diccionari per a ociosos?

    3.  És aquest text un aforisme? Justifica la teua resposta.

3.b. CONTEXTUALITZACIÓ

Entenem que les obres  Fuster  es vinculen al període de postguerra.

A)     Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la trajectòria de l' autor:

4.      En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

5.      Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

6.      Quines característiques generals presenta el gènere ( l' assaig) en el context d'escriptura de l'obra?

7.      Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l'obra (dins del gènere)? (mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

B)  Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:

8. Com evoluciona el gènere ( l'assaig) amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

9. Quins autors o autores destaquen en el gènere ( l'assaig) amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es). Aporta alguna dada sobre l’escriptura (obres destacades i/o característiques bàsiques)  d'aquests altres autors o autores.

3a. ANÀLISI DE L’OBRA/FRAGMENT El verí del teatre

A)    Respecte al contingut o a la temàtica:

1.      Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes ...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra (època i espais)?

2.      Situa o ubica el contingut d'aquest fragment en l'argument de l'obra. (Es triaran moments especialment significatius quant al desenvolupament o l'estructura de l’obra)

3.    Quines característiques presenta el personatge X (un personatge protagonista o principal)? Evoluciona aquest personatge al llarg de l’obra?

4.      Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra?

A)    Respecte a la forma:

    5.  Analitza les característiques del tractament de l'acció en El verí del teatre. Segons el fragment triat, la pregunta podria relacionar-se amb el tractament de l'espai de l'acció i/o amb el tractament del temps. Sobre l'espai de l'acció, es podria plantejar la quantitat d'espais, les seues característiques, el seu canvi o transformació al llarg de l’obra i els possibles punts d' entrada i eixida dels personatges. Sobre el temps de l'acció (localització temporal i durada), es podria plantejar en quina franja horària se situa l'acció i si la durada de l'acció és més o menys llarga (a partir de la consideració de si l'acció és lineal i completa o si presenta algun tipus de recurs, com ara alguna el·lipsi temporal).

   

  6. Veiem un engany o un efecte sorpresa en aquest fragment d' El verí del teatre? Juguen un paper destacat aquests recursos en l’obra? Raona la resposta amb el comentari d’altres exemples d'enganys o d'efectes sorpresa presents en l'obra.

3b. RELATIVA A LA CONTEXTUALITZACIÓ

Entenem que les obres de Sirera es vinculen al període actual.

B) Respecte al context històric i literari  propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la  trajectòria  de  l' autor:

 7. En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

8.  Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor/a (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

9.  Quines característiques generals presenta el gènere (el teatre) en el context d'escriptura de l'obra?

10.   Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l'obra (dins del gènere)?
(mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

B) Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:

11. Quines característiques presenta el teatre amb anterioritat al context d' escriptura d' El verí del teatre? Quines diferencies trobem en el teatre entre aquests dos períodes?

12. Quins autors o autores destaquen en el teatre amb anterioritat al context d'escriptura d' El verí del teatre? (mínim 2 autors/es) Quines semblances o diferències presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor del fragment?

   

B) Respecte a tot el període (postguerra i actual):

13. És destacada la presència d'autores en el context actual? Esmenta i ubica temporalment altres autores (novel·listes, poetes, autores de teatre o assagistes) que destaquen en el període que va de la postguerra a l'actualitat?  [Es demanarà esmentar un mínim de 4 autores, vinculades almenys a dos dels gèneres.]

3a. ANÀLISI DE L’OBRA/FRAGMENT  Llibre de meravelles.

A) Respecte al contingut o a la temàtica:

1- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc, esdeveniments, objectes ...) en aquest fragment? Tenen relació amb el marc espaciotemporal general de l'obra (època i espais)? ( Llibre de meravelles)

2- Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres temàtiques són característiques d'aquesta obra? ( Llibre de meravelles)

B)  Respecte a la forma:

3- Analitza la mètrica d'aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en Llibre de meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes seleccionats d'aquest llibre? Raona la resposta.

4- Identifica una figura retòrica (metàfora, comparació ... ) que trobes en aquest fragment i explica que aporta al text. Quines altres figures retòriques són habituals en Llibre de meravelles? Relaciona-les amb l'estil de Vicent Andrés Estellés.

5- En quin (sub)gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les característiques bàsiques del (sub)gènere, model o corrent. ( Llibre de meravelles).

3.b. CONTEXTUALITZACIÓ

 Entenem que les obres d’Estellés es vinculen al període de postguerra.

A)     Respecte al context històric i literari propi de l'obra i a la ubicació d'aquesta en la trajectòria de l' autor:

6- En quin context històric i cultural se situa l'escriptura d'aquesta obra?

7- Situa aquesta obra en la trajectòria de l'autor (etapes o blocs) i digues algunes característiques de l'etapa o bloc (o diferències respecte a altres etapes o blocs).

8- Quines característiques generals presenta el gènere (la poesia) en el context d'escriptura de l'obra?

9- Quins altres autors o autores destaquen en el context d’escriptura de l'obra (dins del gènere)?
(mínim 2 autors/es). Aporta algunes dades sobre l'escriptura (títols destacats i/o característiques bàsiques) d'aquests altres autors o autores.

10- Quin altres models o corrents trobem en el context de l'obra (dins del gènere)? Explica les seues diferències respecte al model o corrent en que s’inscriu l'obra. ( Llibre de meravelles)

B)  Respecte al context anterior o posterior al context propi de cada obra:

11- Com evoluciona el gènere (la poesia) amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? Quines característiques presenta?

12- Quins autors o autores destaquen en el gènere ( la poesia) amb posterioritat al context d'escriptura d'aquesta obra? (mínim 2 autors/es) Quines semblances, novetats o diferencies presenta l'escriptura d'aquests altres autors o autores respecte a l'autor  del fragment?

1. Continguts i criteris d'avaluació

Valencià: Llengua i Literatura II 

Proves d’accés a la Universitat, pla 2010

Les proves d’accés a la universitat de Valencià: llengua i literatura tenen com a objectiu valorar la maduresa acadèmica de l’estudiant, els coneixements i les capacitats adquirits en el Batxillerat i la capacitat per a seguir amb èxit l’ensenyament universitari.

Les preguntes de la prova es basaran en les capacitats i els continguts indicats per la Conselleria d’Educació en el Decret 102/2008, d’11 de juliol (DOGV núm. 5806, 15.07.2008), per a l’assignatura de segon de Batxillerat Valencià: llengua i literatura II.

La prova durarà una hora i mitja, i tindrà dues opcions completes (sense possibilitat d’opcionalitat interna). L’examen constarà de tres parts:

1. Comprensió del text

2. Anàlisi lingüística del text

3. Expressió i reflexió crítica

Com es concreta més avall, aquesta prova pararà atenció sobre: l’habilitat de compren­sió lectora (part 1), el coneixement i l’ús reflexiu del model lingüístic de referència (part 2) i l’habilitat d’expressió escrita (part 3). Incorpora també continguts d’història de la literatura (ss. XX-XXI), però posats al servei de la comprensió dels textos literaris i de l’expressió.

1. Estructura de l’examen

1.1. Comprensió del text

Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o no literari. Les preguntes seran del tipus següent:

1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.

2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.

3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apa­reixen al text.

4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.

5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, meto­nímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.

6. Identificar les veus del discurs.

7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i 2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les possibili­tats que oferirà cada text.

1.2. Anàlisi lingüística del text

Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic de refe­rència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions de pronún­cia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text.

1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals ober­tes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre conso­nants palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).

2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències tempo­rals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).

3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de refe­rència (pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).

4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correc­tament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

1.3. Expressió i reflexió crítica

El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elabo­rar textos en un registre formal i de valorar críticament un text.

  a) Literatura

 Temari amb proposta d’autors i textos per al període 2020-2022:

1. La narrativa des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra narrativa de Mercè Rodoreda. La plaça del Diamant.

2. L’assaig des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra assagística de Joan Fuster. Diccionari per a ociosos. Selecció de 8 entrades: «Cadira», «Covardia», «Escepticisme», «Gent», «Lectura», «Rellotge», «Ser», «Xenofòbia».

3. La poesia des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra poètica de Vicent Andrés Estellés. Llibre de meravelles. Selecció de 10 poemes: «Un entre tants com esperen i callen», «No escric èglogues», «Demà serà una cançó», «Els amants», «L’estampeta», «Cant de Vicent», «Temps», «Ací», «Per exemple», «Assumiràs la veu d'un poble».

4. El teatre des de 1939 fins a l’actualitat. L’obra teatral de Rodolf Sirera. El verí del teatre.

Sobre les preguntes (apartat 3a actual) del bloc 3 (Expressió i reflexió crítica)

- Es faran 2 preguntes (cada pregunta valdrà 1 punt).

- L’extensió de les respostes estarà al voltant d’unes 75-80 paraules per pregunta.

- Les preguntes partiran d’un fragment breu (al voltant de 5-10 línies) d’un dels textos seleccionats amb la identificació de l’autoria i el títol de l’obra completa.

- La primera pregunta se centrarà en la descripció i el comentari d’aspectes formals (recursos, figures retòriques, tècniques, estil, model genèric…) o dels continguts (temes, argument, característiques dels personatges, espai, temps…) de l’obra/fragment.

- La segona se centrarà en la contextualització i atendrà la relació de l’obra/fragment amb l’autor (la seua trajectòria o etapes i les característiques pròpies), amb el context històric i/o amb el context literari (models, corrents, subgèneres propis de cada gènere o altres autors destacats del gènere durant el període 1939-actualitat). 

La tercera qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En ge­neral, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un co­mentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en expe­riències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valo­rar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

2. Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text

Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)

b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)

c) (0’5 punts)

d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text

Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.

b) (1 punt)

c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica

Puntuació: 4 punts

a) (1 punt)

b) (1 punt)
c) (2 punts)

Criteris de valoració de l’expressió escrita

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, sig­nes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.